Us presento la Liebe i la Drau

La Liebe fa ja dos anys que va arribar a casa per capgirar-ho tot... era una boleta de poc més de dos mesos, que de seguida ens va deixar ben clar que a partir d'aquell moment era ella qui donava les ordres. Dinar o sopar es va convertir en un autèntic malson perquè ella també volia gaudir d'aquell bistec o aquell plat de pasta amb aquella oloreta... Es va creure que els mobles i els llibres estaven allí per marcar-hi les dents i llegir-los... I el sofà i el llit per dormir-hi la migdiada. Després d'aquests dos anys la Liebe ja ha acceptat que ella menja només quan li toca, que els mobles no són joguines, i ha passat a exercir de germana gran de la Drau. Altres batalles no les hem sabut guanyar... però les que sí han costat suor i moments de certa histèria.

La Drau és la gossa trapella i esbojarrada per excel.lència. La vam recollir amb l'Àngel a Viladrau ja fa més d'un any... era encara un cadell que corria pel mig de la plaça major. La vam seguir i vam veure que anava perduda i ferida. Finalment va acabar a casa. Ella encara ha d'apendre a controlar un impuls que la fa saludar pujant-se sobre la gent i si et descuides, rentant-lis la cara amb les seves llepades. És brusca però tan agraïda que si un dia et veu moixa no para de fer-te petons i moure la cua fins que aconsegueix arrencar-te un somriure.

Després d'aquests dos anys ja no concebo la vida sense elles, ni arribar a casa sabent que et rebran amb la seva característica i peculiar alegria. D'elles he après coses que mai hagués imaginat que et podien ensenyar els gossos. És cert, et donen estima sense res a canvi, i la seva fidelitat no té límits.