La veritat és que no les tenia totes amb mi que pogués celebrar una festa en un parvulari... però totes i tots em vau demostrar ahir que sí, i el que és més important, que els espais no són res si ningú els dóna vida i són molt si entre quatre parets es reuneixen uns amics tan fantàstics com ho sou tots (no Àngel no, encara no estic pensant en okupar una nau al 22@)... qui els anava a dir a "esos locos bajitos" que l'habiten de dilluns a divendres, que mentre ells somniaven amb els angelets (bé, ara ja no somnien amb angelets, sinó amb shreks, robots, los increibles i demés fauna cinematogràfica), otros locos ya no tan bajitos l'ocupaven durant unes hores i transformaven el seu amic panotxa en chuky- el muñeco diabóclico- pervertido- hijo del abuelo.
Res, que moltíssimes gràcies a tots altra vegada!
No hay comentarios:
Publicar un comentario