"Hi ha una cosa tan inevitable com la mort:la vida" (Thékhov)
¿Sabes que hemos enterrado a mi padre hoy... lo sabes, no?No podem plorar. Ara hem de ser fortes. Ja plorarem més tard.Je ne regrette rienEl teu nòvio és una monada.Que et busqui? Que et busqui? Però quins collons que tens.No et prometo res.¿Me he enrollado o no me he enrollado? Que alguien me diga que no.No, mejor un martini.Doble,con dos aceitunas.Jo ara pensava amb un pa amb tomàquet...Si le veo las orejas al lobo tendré que sacar la fusta...¿que futuro me espera a mí? Un agujero negro, negríssimo.Porto posats els seus gayumbosYo he cumplido. Ahora es mi turno.Tieta, ensenya'm una tetaFatal, ¿no me veis? Fatal.Todos los dias, gaspacho.No me opero, me retoco.Què us passa a totes en aquesta casa?En los entierros, gladiolos.Un Martí i Pol sempre queda bé, no?¿Qué se cuece aquí?
Us deixo amb aquestes frases de l'obra i una crítica del país.
Jo la he trobada genial. Vaig riure, se'm van contagiar les ganes de ballar amb les germanes, vaig cantar el "je ne regrette rien" i finalment em vaig emocionar. I vaig sortir més amb la sensació d'haver vist una gran pel.lícula, que no pas una obra de teatre. Encara que no sabria dir si això és bo o no... Us la recomano.
http://www.elpais.com/articulo/arte/fin/comedia/Germanes/Carol/Lopez/elpepuculbab/20080329elpbabart_9/Tes/
3 comentarios:
Ostres, no sabia que hi havieu anat! Bé, suposo que també tindria el cap a algun altre lloc.
A veure si, de mica en mica, es va reactivant aquest blog.
Una abraçada!
Hi vam anar gairebé per casualitat, perquè no hi havia res al cine que ens interessés. Vagant pel carrer Villarroel vam recordar que la feien i vam arribar just vuit minuts abans de la funció.
Potser estava cansat o poc receptiu, però a mi no em va acabar de fer massa el pes. L'Aïda diu que possiblement pel fet que l'obra està feta per i per a les dones...
Potser és que la comèdia ja no em fa gràcia. O potser necessito que la comèdia sigui molt més simple.
Aneu-hi i jutgeu!
Publicar un comentario