Altra vegada la mateixa sensació. Altra vegada els mateixos sentiments que afloren a la tornada d'un nou viatge. Un més. Una nova finestra oberta al món i a la imaginació. Finestres que s'obren aquí i allà, tot esperant que si vols, des de l'ampit, hi tornis a contemplar el més enllà. Noves experiències viscudes, el contacte amb nova gent, amb nous paisatges. Més ciutats caminades, a l'espera de ser visitades de nou, potser, molt possiblement... recuperades de la voràgine globalitzadora que ens sacseja.
I ell, el viatge, com a font inesgotable de saber i enriquiment fascinador, ens hipnotitza de nou.
3 comentarios:
Gràcies per les fotos! I moltes gràcies Aïda per la part que et correspon en les meves bones sensacions del viatge. Ens veiem aviat!
NO OBRIU L'ENLLAÇ DEL PRIMER COMENTARI DEL TAL "GALMARAN"! ÉS UN VIRUS COM UNA CASA!
P.D.: Aïda, si pots esborra el comentari a Blogger...
És veritat... El primer missatge sembla que és un virus. Ni les nostres fotos se salven de la delinqüència cibernètica.
Irlanda és un país magnífic, i viatjar ens fa ser una mica menys ignorants. Les fotos en són un petit exemple, però també ens queden els records.
Seguirem descobrint el món poquet a poquet plegats i gaudint de la sensació positiva del viatge.
Publicar un comentario