Amb 3 i 6 anys

A veure si algú em reconeix a les fotos... a veure si hi ha algú que miri el meu blog! Vull algun comentari.

P.D: Hi haurà premi, jeje!

Dia Internacional de la no violència contra les dones

25 de Novembre de 2007

La majoria de dies com el d'ahir de ben poc solen servir, si no és per recordar-nos que encara vivim en una societat masclista en molts nivells.

Moltes dones moren en mans dels seus marits any rera any. Viure amb la por al cos en la teva propia llar, i molts cops amb fills als que cuidar, ha de ser una de les pitjors vivències que existeixin... Des d'aquí un petit homenatge a totes aquestes dones que ja no hi són, entre nosaltres.

Només educant en el respecte i la igualtat les noves generacions arribarà el dia en què no haurem de lamentar cap més mort. Campanyes com "Talla amb els mals rotllos" o la més recent "l'Amor ha de ser lliure" hi poden ajudar.

53 dias de invierno

Tres personajes se encuentran una noche de invierno en una parada de autobús: Mila (Mercedes Sampietro), una profesora que ha estado un año de baja tras sufrir una agresión por parte de uno de sus alumnos; Celso (Alex Brendemühl), guardia jurado, casado, padre de un hijo y con graves problemas económicos, a punto de enterarse de que va a ser padre, pero esta vez de gemelos; y Valeria (Aina Clotet), estudiante de violonchelo, con una turbia relación familiar y amorosa. Los tres personajes iniciarán un viaje a la deriva que les llevará a enfrentarse a sus miedos y frustraciones, y a tomar cada uno de ellos una decisión al límite que cambiará sus vidas.

“Si te das por vencido en invierno, te habrás perdido la primavera, el verano y el otoño”.

Les vides de tres personatges es creuen una freda nit d'hivern en una parada d'autobús. Hauran de presenciar l'abandonament d'un gos. A partir d'aquí ja no es tornaran a trobar , però hauran de soportar la grisor de 53 dies d'hivern, i les seves aventures existencials que s'aniran succeint una darrera l'altra.
Ahir en sortir del cinema vaig tenir aquella bona sensació que només és capaç de produir-me el cinema i que fa que m'apassioni tant aquest setè art. És una pel.lícula totalment realista, i amb una exquisida i especial sensibilitat, que fa aflorar en l'espectador els millors sentiments, i a mi aquesta màgia del cine em fascina...
De la pel.lícula destacaria l'agilitat amb què es mou la càmara, un encertat repartiment, el seu sentiment feminista i sobretot la gran sensibilitat que demostra cap a certes problemàtiques socials.

Us la recomano.